Nació el primer hotel gestionado por jóvenes con síndrome de Down

Ubicado en Asti, allí los empleados pueden adquirir experiencia laboral, aprenden a vivir solos, a gestionar su sueldo y a trabajar en grupo.

Abrió en Italia el primer hotel del mundo atendido exclusivamente por jóvenes con síndrome de down, en el marco de un emprendimiento dirigido a desafiar las leyes del marketing e incluir a personas con capacidades diferentes en el mercado laboral.

El hotel Albergo Etico se encuentra en el corazón de la provincia de Asti (Corso Galileo Ferraris, 58) y ofrece una experiencia innovadora que combina lo empresarial con lo social.

La idea surgió de la visión de amigos y profesionales nucleados en la Associazione Albergo Etico que, desde 2006, fomenta la inserción laboral de chicos con síndrome de Down con el objetivo de ayudarlos a lograr su autonomía.

El hotel de tres estrellas fue inaugurado el 18 de junio pero tiene una gran ambición: llegar a ser de cuatro estrellas dentro de un año. Está ubicado en el corazón de la ciudad, cerca del Parque della Resistenza, un hermoso jardín repleto de árboles junto a la histórica Piazza Alfieri.

Dispone de 26 habitaciones y un total de 60 camas, un restaurante que funciona en una bodega históricacon capacidad para 50 personas, un generoso jardín, aire acondicionado, wi-fi, y zona de coworking a disposición de los clientes y de la ciudad.

Según el diario italiano La Repubblica, además de la posibilidad de adquirir experiencia en el lugar de trabajo, los jóvenes con síndrome de down disfrutan de un espacio en el que aprenden a vivir solos, gestionar ellos mismos su sueldo y aprender a trabajar en grupo.

“La intención es formar a nuevos profesionales en el sector turístico de toda Italia, ayudándoles en la adquisición de la autonomía personal, paso indispensable para las personas con discapacidad de cara al mundo del trabajo“, dice el diario.

El proyecto del Albergo Etico gira en torno a Nicolás, un niño con síndrome de Down que hizo, hace unos años, una pasantía en el restaurante “Tacabanda”, de de Asti, conectado con el hotel. La experiencia de Nicolás, además de haber cambiado su vida, cambió la vida de muchos de sus compañeros de la cercana Casa Montessori, un hogar para jóvenes down.

http://www.aldeaviral.com/nacio-el-primer-hotel-gestionado-por-jovenes-con-sindrome-de-down/

TÈCNIC ATENCIÓ SOCIOSANITARIA

L'atenció sociosanitària és un títol de formació professional que reuneix els serveis que coordinen l'assistència curativa, social i educativa de col·lectius en situació de dependència com la tercera edat, els malalts crònics i les persones amb alguna discapacitat física, psíquica o sensorial. Especialment, han de buscar l'augment de l'autonomia de l'usuari, pal·liar les seves limitacions o sofriments (especialment, en el moment terminal) i facilitar, la seva reinserció social.

En la planificació d'aquesta atenció s'ha de tenir en compte la tipologia de les persones que requereixen atenció sociosanitària, el model d'atenció, el catàleg de prestacions, els recursos i els aspectes organitzatius i línies generals i específiques d'actuació.

Aquests serveis han d'estar convenientment coordinats amb els serveis sanitaris, per garantir la continuïtat de l'atenció sanitària. Així mateix, s'ha de fomentar l'atenció de la gent gran per metges geriatres en els centres sanitaris.

S'ha modificat recentment el títol de Tècnic d'Atenció Sociosanitària i  s'ha substituït per Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència.

La Llei de Dependència: aspectes clau i definició

La Llei 39/2006 (pdf), de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, fixa les bases per al desenvolupament a tot el territori espanyol de l'atenció a les persones en situació de dependència.

La novetat més destacable que comporta aquesta llei és l'establiment d'un dret subjectiu en l'àmbit de l'atenció social.

Les característiques més importants de la Llei 39/2006 són:

• El caràcter universal i públic de les prestacions.

• L'accés a les prestacions en condicions d'igualtat i no discriminació.

• La participació de totes les Administracions Públiques en l'exercici de les seves competències.

Requisits per accedir als drets que estableix

Seran titulars dels drets establerts a la Llei de Dependència els espanyols que compleixin els dos requisits següents:

• Trobar-se en situació de dependència en alguns dels graus establerts a la llei.

• Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dels quals dos hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s'exigirà a qui exerceixi la seva la guarda i custòdia.

Es defineix la dependència com l'estat de caràcter permanent en el que es troben les persones que, per raons derivades de l'edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de l'atenció d'una o altres persones o ajudes importants per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental , d'altres ajudes per a la seva autonomia personal.

La Llei determina tres graus de dependència diferenciats en funció de l'autonomia de les persones i la intensitat de cura que requereixen.

• Grau III: Gran dependència: persona que necessita ajuda per a realitzar pràcticament TOTES les activitats bàsiques de la vida diària, varies vegades al dia i que, per la seva pèrdua total d'autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d'un altre persona o té necessitat d'ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

• Grau II: Dependència severa: persona que necessita ajuda per a realitzar varies de les activitats bàsiques de la vida diària, dos o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d'un cuidador o té necessitats d'ajuda extensa per a la seva autonomia personal.

• Grau I: Dependència Moderada: persona que necessita ajuda per a realitzar vàries de les activitats bàsiques de la vida diària, al menys una vegada al dia o té necessitats d'ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.

REFLEXIONS DE LA VIDA 

A tots ens convé posar-nos en el lloc de l'altre

INTERESSANT

http://visual.ly/ideas-simples-para-estimular-la-creatividad

A través d’aquest blog voldria compartir amb vosaltres el recull d’informació  i documentació  que vaig fent en la meva trajectòria professional com a gestora de centres i formadora d’adults. He dedicat mes de mitja vida a treballar amb persones dependents , persones grans i persones amb discapacitat, a tots ells vull agrair el que han anat compartint amb mi i  l’ajuda que m’han donat en el meu creixement personal.

Desitjo que ajudi a totes les persones amb interès per aquest sector , ja siguin cuidadors informals, estudiants o professionals de l’àmbit sociosanitari. 

Benvinguts,